Sembla que el President Mas en el diari francès “Le Monde” li ha sortit la seva vena independentista (?), potser per contrarestar l’encaixada de mans amb l’Alícia Sanchez Camacho.

Ha dit que Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea i ha explicat el seu somni: “si un dia tenim un Estat, no tindrem exèrcit, ni política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes, ni moneda, ni banc central”.

Si això és el que pensa, el gran timoner no ens portarà enlloc.

Hauria de saber el Sr Mas que si un dia som independents haurem de tenir les mateixes responsabilitats que assumeixen tots els altres estats.

No entenc que renunciï a tenir una política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes o banc central.

Deia Tarradellas que en política es pot fer tot menys els ridícul i això que ha dit el Sr Mas el voreja tant, que a mi com a català m’avergonyeix.

Voldria fer avinen la personalitat de Martin Luter King que també va tenir un somni

“I have a dream”. A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d’avui i demà, jo encara tinc un somni. Tinc un somni que un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.”

Els somnis poden fer-se realitat i hi ha molts catalans que somiem amb la independència, perquè sense un estat que ens protegeixi estem abocats a la ruïna i a la desaparició com a poble.

Connecta’t a la plana web de l’autor http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet

Setmanalment faig un petit recorregut pels carrers de Reus, surto de la plaça de la Misericordia i pujo passeig amunt, és agradable anar mirant cap aquí i cap allà, fins que et trobes, ja al final del passeig a la dreta una oficia de treball, jo particularment n’hi dic oficina d’atur. Crida l’atenció que cada matí s’hi pot veure una llarga fila de persones fent cua, és la mesura de la situació econòmica del país, una cua de desocupats cada dia més gran.

Segueixo caminant i ja al final del passeig, a la rotonda hi trobo una altra fila de persones també fent cua a una administració de loteria, és la meva sorpresa, cada dia, setmana rera setmana gent palplantada al carrer per anar a buscar una mica d’esperança i finalment allí davant mateix una noia romanesa demanant caritat.

Aquest és el meu termòmetre que m’indica com va el país. Mentrestant, anant pagant a Espanya la mal anomenada quota de solidaritat, treure’ns el menjar de la boca perquè Espanya tingui un manà que els caigui del cel com si això fos la cosa més natural del món.

La independència no és una fórmula màgica que ens faci rics, és la fórmula que frena l’empobriment progressiu a que estem abocats, perquè Espanya ens roba i ens menysprea.

Connecta’t a la meva web unpaisdesomni.cat

Tweet

Un dels dèficits  que Catalunya pateix és la manca d’uns  sindicats nacionals potents, deixem que un sindicalisme importat d’Espanya lluiti pels interessos dels treballadors catalans.

És qüestió de percepció, pels sindicats espanyols, en el seu inconscient associen  la llengua catalana amb la burgesia catalana, amb CiU, amb la llengua del patró. En canvi el castellà l’associen amb la llengua de l’obrer.  En la seva mentalitat, no els cap el cap que la classe treballadora estimi la llengua del país, perquè l’origen de  coordenades mental no és Catalunya sinó que està situat a Espanya.  Els dirigents d’aquests sindicats no són conscients que hi ha una gran quantitat de treballadors, obrers,  treballadors autònoms que lluiten per guanyar-se la vida i que  estimen la seva llengua, el català, i el seu país, això és el dèficit. Només lluiten per esgarrapar una mica mes de sou però la seva debilitat rau en no treballar per Catalunya i si per l’estat que ens espolia i ens roba. En aquest sentit situem CCOO i l’UGT com a sindicats grocs.

No obstant, tenim l’opció de donar suport a sindicats nacionals que tenen  l’objectiu de defensar els interessos dels treballadors però que tenen clar que Catalunya és el seu país i puc citar-ne almenys dos: La Intersindical-CSC i LA COORDINADORA OBRERA SINDICAL (COS). Entreu a la seva web i feu el primer pas, coneixem-los!

Connecta’t a http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet

La implantació dels cos dels mossos d’esquadra va ser una alenada d’aire fresc pel que representava tenir una policia catalana. Uns mossos que es dirigeixen en primera instància en la llengua del país. Això és el que diferencia la nostra policia de la policia que hi ha més enllà de l’Ebre.  Els mossos són la policia de Catalunya i estan al servei dels catalans.
Dit això, valent-se de les legítimes reivindicacions salarials els sindicats majoritaris dels mossos, SAP-UGT  i SME-CCOO  han demanat als mossos que canviessin de llengua i es dirigissin a la ciutadania en castellà sense adonar-se que això representava una ofensa als catalans pel menyspreu  a la llengua del país, sense comptar amb els càntics de “Viva Espanya” i arropats de la bandera espanyola com a signe reivindicatiu.
La insòlita protesta, impensable a cap altre país del món, neix de la iniciativa de Valentín Anadón, del sindicat SAP-UGT, i Antoni Castejón, de SEM-CCOO i col•laborador de la formació espanyolista Ciutadans, cosa que fa palès que dintre dels mossos d’esquadra hi ha un col•lectiu que percep com a imposició l’ús de la llengua pròpia d’aquest país i que no desaprofita cap oportunitat per oposar-se a la reconstrucció nacional de Catalunya. Si una persona que treballa de Mosso d’Esquadra no entén que la llengua del seu País no pot ser utilitzada per una vaga laboral, no serveix per fer aquesta feina.
La reacció dels catalans i de molts mossos ha fet que els sindicats retiressin la iniciativa però la ofensa està allí. Ja no val dir que ens equivocat, perquè només contemplar la possibilitat de fer aquesta acció indica que hi ha elements  que no entenen ni la funció ni la raó de ser del Cos.
Dins els mossos hi ha qui està compromès amb el país, però també hi han entrat elements espanyolistes que no ajuden a redreçar el nostre país. Cal recordar que un 10% dels membres dels mossos precedeixen de la guàrdia civil i la policia “nacional”, metre que al País Basc no en van acceptar ni un.
Aquesta espanyolistes i sindicalistes vividors, no havien d’haver entrat mai al cos de Mossos, però no només els tenim a dins, sinó que formen un lobby molt potent que embruta la imatge de tota la institució.
Amb la utilització política de la llengua castellana contra Catalunya, la imatge dels mossos ha quedat tocada i el mal és irreversible, però també vull fer èmfasi que el cos dels mossos no la podem associar només al d’aquests sindicats espanyolistes, recordem que no fa pas massa una representació de mossos i bombers amb una estelada aixecaven un castell humà a Nova York.
Personalment, estaré atent en les properes eleccions sindicals, per veure si  SAP-UGT i SEM-CCOO reben el càstig que es mereixen.  Hi ha sindicats catalans com Intersindical CSC i la COS (coordinadora obera sindical) disposats a defensar a la classe treballadora catalana i no cal  votar  aquests sindicats espanyols.
Connecta a la web:  http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet

Tweet

Continuant el relat de la setmana passada,  parlant de sous indecents, avui toca parlar del sou del rei de les Espanyes. En un moment que es posa en dubte les prebendes del rei  i de la seva família, Juan Carlos I, per primera vegada en 32 anys, dóna comptes del seu sou amb l’afany que ens creguem com de barat ens surt mantenir la corona espanyola. Ens vol demostrar una transparència dels seus comptes i així donar exemple a tots els polítics que hagin pogut caure en el pecat de l’avarícia.
Segons el propi rei, no n’hem de posar-ho en qüestió, el seu sou és de 8,43 milions d’euros/any. Que pobre és el rei! Segons ens explica, d’aquí hi viu tota la família.
Tot seria com un compte de fades i princeses si la realitat no fos tan tossuda. La resta de despeses, viatges oficials, cotxes, despeses de seguretat etc puja la considerable xifra de seixanta milions addicionals.
Els catalans, que aquí si que comptem a l’hora de pagar, ens preguntem: Aquests diners en quin lloc se’ls gasta? Una vegada més els nostres diners se’n van lluny de la nostra terra. I això no és dèficit fiscal, perquè el dèficit fiscal és una altra cosa.

Connecta’t a http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet

Rodrigo Rato, president de Bankia, durant l’any 2011 ha guanyat 2,34 milions d’Euros. El president de La Caixa, Isidre Fainé, n’ha cobrat 2,6 milions. Francisco González, del BBVA n’ha cobrat 5,3 milions i Emilio Botín, del Santander  4,9 milions. En el cas d’Adolf Todó, director general de Catalunya Banc, aquest any ha guanyat 823.000 euros, a més d’aportacions al seu pla de pensions per valor de 579.000 euros i disposa també d’una compensació de 7,3 milions en cas de cessament (anar a l’atur).
Aquest final d’any sembla que en un afany de transparència ens refreguen per la cara els sous milionaris dels qui ens han portat gairebé a la fallida de l’estat anomenat del benestar. Aquesta gent no arrisca res, ells mateixos diuen quant han de cobrar, uns sous escandalosos que posen de manifest l’avarícia del ric que mai en té prou. Però el que clama al cel és que aquests càrrecs no els han guanyat exclusivament per la seva vàlua personal sinó que hi han accedit perquè un és el fill del seu pare, l’altre perquè ha militat en un partit polític determinat o bé han tingut amics poderosos.
Segueixen cobrant aquests sous sense assumir cap responsabilitat, sembla que la desfeta del sistema bancari no vagi amb ells. Continuen els grans sopars i la festa continua perquè la crisi no els pot arribar. Continuaran gestionant els estalvis i les hipoteques dels qui realment estan pagant la crisi econòmica i continuaran fent cert aquella dita que diu:qui remena oli els dits se n’unta.
Sembla que ningú els pugui frenar, però la gent tenim el poder d’aturar-ho, només cal que prenguem consciència que aquests sous són indecents. El poder de la nostra ment és el que pot tornar normal el que realment hauria de ser normal.
Connecta’t a http://www.unpaisdesomni.cat .

Tweet

Aquest Nadal el Papa Benet XVI ha sortit al balcó central de la basílica de Sant Pere i ha impartit la benedicció “Urbi et Orbi”. Però un any més el català no ha estat a la llista dels idiomes utilitzats, tot i que reiteradament, tant des del Principat d’Andorra com des de Catalunya s’ha demanat que el Papa faci aquest gest.
No és cap secret que darrera d’aquesta negativa hi ha el govern de l’estat espanyol que ho impedeix sota l’amenaça d’una crisi entre estats. Espanya no pot suportar que Catalunya es faci visible al món.
Costa d’entendre la catalanofòbia dels espanyols, propi d’un estat malalt i acomplexat.
L’estat Vaticà, al cedir al xantatge de l’estat espanyol, no fa res més que caure amb la mateixa malaltia, esdevé un estat covard i el seu exemple contradiu el que predica.
Un any més sembla que l’estat espanyol se n’ha sortit amb la seva, però no és així, aquesta anomalia és el que fa més visible a Catalunya.

Connecta amb http://www.unpaisdesomni.cat
.

Tweet

Crec que al psc durant mots anys li ha anat mot bé transmetre a l’electorat una ambigüitat i no aclarir massa quin és el seu objectiu. De paraula moltes vegades s’ha mostrat catalanista, però de fets sempre ha estat espanyolista i fidel servidor del seu amo, el psoe.
Avui que els catalans demanem que es clarifiquin les posicions, el psc, en aquest congrés, ha mostrat la seva vertadera ànima: són una sucursal del psoe i res més. Els importa molt poc el dèficit fiscal que arrossega Catalunya, els importa molt poc la precària situació en que es troba la llengua catalana, els importa molt poc els símbols i la identitat de la nació catalana, tot això importa poc perquè la lletra “E” del seu vertader partit pesa més que la “P”, la “S” o la “O”.
El Congrés del PSC és una passa més cap un futur cada vegada més negre, incapaços d’enfrontar-se a les posicions liberals amb un capitalisme cada vegada més agressiu i a la vegada practicant un lerrouxisme que la societat catalana els tira en cara. El congrés pretenia ser una renovació i ha resultat que és més del mateix.
Només els queda l’animadversió a Convergència o bé el seu eslògan preferit: Que ve el PP! Potser amb això encara aguantaran algun temps abans que l’últim elector amb sentiment català el deixi de votar.
Connecta amb http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet