LA LLENGUA DELS MOSSOS D’ESQUADRA

La implantació dels cos dels mossos d’esquadra va ser una alenada d’aire fresc pel que representava tenir una policia catalana. Uns mossos que es dirigeixen en primera instància en la llengua del país. Això és el que diferencia la nostra policia de la policia que hi ha més enllà de l’Ebre.  Els mossos són la policia de Catalunya i estan al servei dels catalans.
Dit això, valent-se de les legítimes reivindicacions salarials els sindicats majoritaris dels mossos, SAP-UGT  i SME-CCOO  han demanat als mossos que canviessin de llengua i es dirigissin a la ciutadania en castellà sense adonar-se que això representava una ofensa als catalans pel menyspreu  a la llengua del país, sense comptar amb els càntics de “Viva Espanya” i arropats de la bandera espanyola com a signe reivindicatiu.
La insòlita protesta, impensable a cap altre país del món, neix de la iniciativa de Valentín Anadón, del sindicat SAP-UGT, i Antoni Castejón, de SEM-CCOO i col•laborador de la formació espanyolista Ciutadans, cosa que fa palès que dintre dels mossos d’esquadra hi ha un col•lectiu que percep com a imposició l’ús de la llengua pròpia d’aquest país i que no desaprofita cap oportunitat per oposar-se a la reconstrucció nacional de Catalunya. Si una persona que treballa de Mosso d’Esquadra no entén que la llengua del seu País no pot ser utilitzada per una vaga laboral, no serveix per fer aquesta feina.
La reacció dels catalans i de molts mossos ha fet que els sindicats retiressin la iniciativa però la ofensa està allí. Ja no val dir que ens equivocat, perquè només contemplar la possibilitat de fer aquesta acció indica que hi ha elements  que no entenen ni la funció ni la raó de ser del Cos.
Dins els mossos hi ha qui està compromès amb el país, però també hi han entrat elements espanyolistes que no ajuden a redreçar el nostre país. Cal recordar que un 10% dels membres dels mossos precedeixen de la guàrdia civil i la policia “nacional”, metre que al País Basc no en van acceptar ni un.
Aquesta espanyolistes i sindicalistes vividors, no havien d’haver entrat mai al cos de Mossos, però no només els tenim a dins, sinó que formen un lobby molt potent que embruta la imatge de tota la institució.
Amb la utilització política de la llengua castellana contra Catalunya, la imatge dels mossos ha quedat tocada i el mal és irreversible, però també vull fer èmfasi que el cos dels mossos no la podem associar només al d’aquests sindicats espanyolistes, recordem que no fa pas massa una representació de mossos i bombers amb una estelada aixecaven un castell humà a Nova York.
Personalment, estaré atent en les properes eleccions sindicals, per veure si  SAP-UGT i SEM-CCOO reben el càstig que es mereixen.  Hi ha sindicats catalans com Intersindical CSC i la COS (coordinadora obera sindical) disposats a defensar a la classe treballadora catalana i no cal  votar  aquests sindicats espanyols.
Connecta a la web:  http://www.unpaisdesomni.cat



El català al Congrés dels Diputats

El dijous dia 12 de gener al Congrés dels Diputats, els grups parlamentaris del PSOE (14 diputats provenen de Catalunya)  i del PP (11 diputats provenen de Catalunya) van votar una vegada més en contra d’una esmena d’ERC per modificar el reglament del Congrés per tal que els diputats poguessin intervenir-hi en català, en gallec i en euskera.
Segons Joan Tardà, diputat d’ERC, ja estan farts d’esperar que es normalitzi l’ús de les llengües a la Cambra i han amenaçat d’utilitzar el català encara que no estigui permès.
No sé si ja arriben tard, però fa tant de temps que aquesta amenaça s’hauria d’haver fet realitat! Si tenim en compte que tot el que ERC pot aportar al Congrés dels Diputats és res. El que ells diguin, no arriba ni a les orelles del grups que ostenten el poder, ni ara amb tres diputats ni abans amb set, ni que en fossin el doble. Per què fer el joc al sistema?
Hi ha una dita que diu: Si en un lloc no en pots treure res, enrreda.
En el cas que ens ocupa, jo crec que ERC hauria d’anar per aquesta via. Al menys els independentistes catalans veuríem coherència. N’estem farts que el govern de l’estat en insulti, però més fart n’estic de veure el posat submís dels nostres representants.
De CiU ja no en parlo, perquè aquests necessiten 100 anys més per adonar-se que ells també són un zero a l’esquerra pels poders estatals. Aquests, amb el Sr Duran i Lleida al davant, amb un copet a l’espatlla ja es conformen i segueixen creient que un dia seran decisius i així anar esperant fins que arribi el judici final.
Connecta’t a http://unpaisdesomni.cat



Un assalariat anomenat Juan Carlos I rei d’Espanya

Continuant el relat de la setmana passada,  parlant de sous indecents, avui toca parlar del sou del rei de les Espanyes. En un moment que es posa en dubte les prebendes del rei  i de la seva família, Juan Carlos I, per primera vegada en 32 anys, dóna comptes del seu sou amb l’afany que ens creguem com de barat ens surt mantenir la corona espanyola. Ens vol demostrar una transparència dels seus comptes i així donar exemple a tots els polítics que hagin pogut caure en el pecat de l’avarícia.
Segons el propi rei, no n’hem de posar-ho en qüestió, el seu sou és de 8,43 milions d’euros/any. Que pobre és el rei! Segons ens explica, d’aquí hi viu tota la família.
Tot seria com un compte de fades i princeses si la realitat no fos tan tossuda. La resta de despeses, viatges oficials, cotxes, despeses de seguretat etc puja la considerable xifra de seixanta milions addicionals.
Els catalans, que aquí si que comptem a l’hora de pagar, ens preguntem: Aquests diners en quin lloc se’ls gasta? Una vegada més els nostres diners se’n van lluny de la nostra terra. I això no és dèficit fiscal, perquè el dèficit fiscal és una altra cosa.

Connecta’t a http://www.unpaisdesomni.cat



Crisi bancària i sous indecents

Rodrigo Rato, president de Bankia, durant l’any 2011 ha guanyat 2,34 milions d’Euros. El president de La Caixa, Isidre Fainé, n’ha cobrat 2,6 milions. Francisco González, del BBVA n’ha cobrat 5,3 milions i Emilio Botín, del Santander  4,9 milions. En el cas d’Adolf Todó, director general de Catalunya Banc, aquest any ha guanyat 823.000 euros, a més d’aportacions al seu pla de pensions per valor de 579.000 euros i disposa també d’una compensació de 7,3 milions en cas de cessament (anar a l’atur).
Aquest final d’any sembla que en un afany de transparència ens refreguen per la cara els sous milionaris dels qui ens han portat gairebé a la fallida de l’estat anomenat del benestar. Aquesta gent no arrisca res, ells mateixos diuen quant han de cobrar, uns sous escandalosos que posen de manifest l’avarícia del ric que mai en té prou. Però el que clama al cel és que aquests càrrecs no els han guanyat exclusivament per la seva vàlua personal sinó que hi han accedit perquè un és el fill del seu pare, l’altre perquè ha militat en un partit polític determinat o bé han tingut amics poderosos.
Segueixen cobrant aquests sous sense assumir cap responsabilitat, sembla que la desfeta del sistema bancari no vagi amb ells. Continuen els grans sopars i la festa continua perquè la crisi no els pot arribar. Continuaran gestionant els estalvis i les hipoteques dels qui realment estan pagant la crisi econòmica i continuaran fent cert aquella dita que diu:qui remena oli els dits se n’unta.
Sembla que ningú els pugui frenar, però la gent tenim el poder d’aturar-ho, només cal que prenguem consciència que aquests sous són indecents. El poder de la nostra ment és el que pot tornar normal el que realment hauria de ser normal.
Connecta’t a http://www.unpaisdesomni.cat .