Les Lleis són pels enemics

El Congrés del Diputats de Madrid ha posat a votació si s’havia de complir les sentències del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Suprem (TS), que declaren legal que el govern de Catalunya gestioni el 0,7% de l’IRPF que els catalans, en la declaració de la renda, destinen a fins socials.

El resultat ha estat que prefereixen quedar-se els diners i no que fossin gestionats pel govern de Catalunya tal com marca la sentència.

El govern de l’estat té totes les lleis a favor, però si per casualitat alguna cosa s’escapa se les poden saltar, així és l’estat espanyol.

“A l’estat espanyol les lleis són pels enemics, pels amics no cal fer lleis”. Per això quan una llei no els va a favor, no la compleixen, en canvi pels catalans (els enemics), les lleis han esdevingut el marc que ens empresona com a poble i no ens deixen respirar.

La independència cada dia és més a prop.

Connecta’t amb la web de l’autor: unpaisdesomni.cat



Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea

Sembla que el President Mas en el diari francès “Le Monde” li ha sortit la seva vena independentista (?), potser per contrarestar l’encaixada de mans amb l’Alícia Sanchez Camacho.

Ha dit que Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea i ha explicat el seu somni: “si un dia tenim un Estat, no tindrem exèrcit, ni política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes, ni moneda, ni banc central”.

Si això és el que pensa, el gran timoner no ens portarà enlloc.

Hauria de saber el Sr Mas que si un dia som independents haurem de tenir les mateixes responsabilitats que assumeixen tots els altres estats.

No entenc que renunciï a tenir una política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes o banc central.

Deia Tarradellas que en política es pot fer tot menys els ridícul i això que ha dit el Sr Mas el voreja tant, que a mi com a català m’avergonyeix.

Voldria fer avinen la personalitat de Martin Luter King que també va tenir un somni

“I have a dream”. A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d’avui i demà, jo encara tinc un somni. Tinc un somni que un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.”

Els somnis poden fer-se realitat i hi ha molts catalans que somiem amb la independència, perquè sense un estat que ens protegeixi estem abocats a la ruïna i a la desaparició com a poble.

Connecta’t a la plana web de l’autor http://www.unpaisdesomni.cat



Un empobriment progressiu

Setmanalment faig un petit recorregut pels carrers de Reus, surto de la plaça de la Misericordia i pujo passeig amunt, és agradable anar mirant cap aquí i cap allà, fins que et trobes, ja al final del passeig a la dreta una oficia de treball, jo particularment n’hi dic oficina d’atur. Crida l’atenció que cada matí s’hi pot veure una llarga fila de persones fent cua, és la mesura de la situació econòmica del país, una cua de desocupats cada dia més gran.

Segueixo caminant i ja al final del passeig, a la rotonda hi trobo una altra fila de persones també fent cua a una administració de loteria, és la meva sorpresa, cada dia, setmana rera setmana gent palplantada al carrer per anar a buscar una mica d’esperança i finalment allí davant mateix una noia romanesa demanant caritat.

Aquest és el meu termòmetre que m’indica com va el país. Mentrestant, anant pagant a Espanya la mal anomenada quota de solidaritat, treure’ns el menjar de la boca perquè Espanya tingui un manà que els caigui del cel com si això fos la cosa més natural del món.

La independència no és una fórmula màgica que ens faci rics, és la fórmula que frena l’empobriment progressiu a que estem abocats, perquè Espanya ens roba i ens menysprea.

Connecta’t a la meva web unpaisdesomni.cat



ELS SINDICATS ESPANYOLS A CATALUNYA

Un dels dèficits  que Catalunya pateix és la manca d’uns  sindicats nacionals potents, deixem que un sindicalisme importat d’Espanya lluiti pels interessos dels treballadors catalans.

És qüestió de percepció, pels sindicats espanyols, en el seu inconscient associen  la llengua catalana amb la burgesia catalana, amb CiU, amb la llengua del patró. En canvi el castellà l’associen amb la llengua de l’obrer.  En la seva mentalitat, no els cap el cap que la classe treballadora estimi la llengua del país, perquè l’origen de  coordenades mental no és Catalunya sinó que està situat a Espanya.  Els dirigents d’aquests sindicats no són conscients que hi ha una gran quantitat de treballadors, obrers,  treballadors autònoms que lluiten per guanyar-se la vida i que  estimen la seva llengua, el català, i el seu país, això és el dèficit. Només lluiten per esgarrapar una mica mes de sou però la seva debilitat rau en no treballar per Catalunya i si per l’estat que ens espolia i ens roba. En aquest sentit situem CCOO i l’UGT com a sindicats grocs.

No obstant, tenim l’opció de donar suport a sindicats nacionals que tenen  l’objectiu de defensar els interessos dels treballadors però que tenen clar que Catalunya és el seu país i puc citar-ne almenys dos: La Intersindical-CSC i LA COORDINADORA OBRERA SINDICAL (COS). Entreu a la seva web i feu el primer pas, coneixem-los!

Connecta’t a http://www.unpaisdesomni.cat