Un petó de fembra

El llibre, casualment m’ha caigut a les mans i ara amb trenta-cinc anys de retard, aquesta setmana m’he llegit “Solitud”. Sota el pseudònim de Victor Català, Caterina Albert fa més d’un segle va escriure aquesta immensa novel·la que no crec que en el transcurs del temps hagi perdut un bri de la seva força.

Lectures pendents que no saps que tens pendents.

“Puix, d’ençà que el món és món, s’ha pas trobat encara beguda, cadena, enginy, escarceller o conjurament tan poderós pel sentit de l’home, per sant que sia, com un petó de fembra…”

Una feblesa que els homes paguem molt cara

“ i pregant-li que el volgués amb ella, que per un altre petó dels seus llavis donaria de grat, a més de totes les ventures de la terra, la mateixa glòria del cel…”

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php

.

 



Ells tenen un problema i nosaltres tenim una solució

L’Espanya profunda encara no s’ha pogut sobreposar al síndrome de ser el cap d’un imperi que va desaparèixer ja fa moltíssim anys. Les colònies es van alliberar deixant els espanyols deprimits i desorientats, però encara l’ànsia de dominació i l’altivesa són trets inherents al tarannà dels espanyols.

Ara, sense les colònies d’ultramar, el problema majúscul del pensament unitari espanyol és sempre estar a l’aguait del perill separatista de les regions díscoles de l’estat.  No estan preparats per assumir el divorci, com el maltractador no pot acceptar que la seva dona li planti cara.

Una vegada més, als espanyols els envaeix aquesta por atàvica al pensar que Catalunya serà la propera colònia que s’alliberarà i veuen alarmats que pugen generacions catalanes desacomplexades,  sense por i amb la ferma decisió de fer de Catalunya un nou estat europeu.

El diari ABC ha posat el crit al cel: “Tenemos un problema”, se’ls apareix el fantasma d’una Espanya desmembrada i arribar a un acord és molt difícil, perquè en el seu ideari, sobretot, ens volen submisos, callats i servils i a hores d’ara això ja no és possible.

L’intent de Catalunya de separar-se de l’estat espanyol és per Espanya un problema, mentre que per Catalunya això és la solució, però la dificultat rau en, qui pot convèncer a una paparra que es desenganxi  del seu hoste?

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat



La immersió lingüística, una necessitat pels castellanoparlants

Durant molts anys han passat per les meves classes a l’institut alumnes de totes classes, no he vist mai cap alumne catalanoparlant que s’hagi negat  a aprendre el castellà, per contra cada any hi ha una rècula d’alumnes que després de deu anys d’immersió acaben els estudis als 16 anys sense ser capaços de dir tres paraules en català ben lligades, són pocs, però hi són. Des de la meva posició com a professor,  el meu sentiment cap a ells generalment és de llàstima, o d’impotència, perquè la majoria dubto que puguin algun dia tenir una feina remunerada, incapaços d’obrir el seu cervell a una altra llengua i incapaços d’assumir cap responsabilitat. Generalment els veig a les portes de l’institut, junts, parlant en un castellà pobre i procurant no pensar en cap futur, alguns d’ells seran carn de presó i d’altres la vida els passarà factura. Aquests grupets són moltes vegades preses fàcils de grups espanyolistes. És el que hi ha! A tot això sempre darrera  hi ha una situació familiar que els ha condicionat, desgràcies personals insuperables.

No obstant altres nois i noies amb les mateixes condicions han estat capaços de tenir una actitud oberta i han fet del català una porta pel seu progrés personal. La immersió lingüística moltes vegades ha fet aquest paper integrador. Per això és tan necessari aprofundir en la immersió i intentar, sobretot en llocs on el castellà és majoritari, que el català sigui l’idioma que ajudi aquests nois i noies a ser  ciutadans de Catalunya amb més possibilitats.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat



Assemblea Nacional Catalana

El proper dia 10 de març és constituirà l’Assemblea Nacional Catalana, és un moviment de la societat civil que camina cap a la independència de Catalunya.

Encara hi ha catalans que com un mantra es repeteixen que això és impossible. Són gent vençuda per la seva pròpia cantarella. El seu pessimisme no els deix veure que la llibertat la pots abastar si ets capaç d’aixecar el cap i no caminar de genolls. No obstant l’eterna discussió sobre la impossibilitat de la independència ha quedat desfasada, un allau de catalans ja són capaços d’adonar-se que aquesta pregunta no és la bona, la pregunta és si la independència és necessària i imprescindible.

Igual que una persona que hagi quedat a l’atur, no pot quedar-se paralitzat repetint-se que trobar feina és impossible, els catalans tampoc podem quedar paralitzats. El qui està a l’atur ha d’esforçar-se per trobar feina i Catalunya ha d’esforçar-se per conquerir la independència, perquè sinó, sense feina esdevindrà pobre i Catalunya esdevindrà una regió d’Espanya, miserable i sense personalitat pròpia, és a dir, serem espectadors de la mort de la nostra nació.

Davant d’aquesta disjuntiva no podem quedar-nos parats, tots tenim la nostra responsabilitat amb l’esdevenir del nostre poble. Hem de fer possible que en un futur molt proper estiguem orgullosos d’haver contribuït a alliberar Catalunya i en aquest moment convido a tothom que s’adhereixi a  l’Assemblea Nacional Catalana

Connecta’t a la web de l’autor http://www.unpaisdesomni.cat