El xoc de trens

Sembla ser que a mesura que passa el temps, planegi sobre la societat catalana el convenciment d’un imminent enfrontament entre l’estat espanyol i Catalunya. El govern del PP, ja sense manies camina cap una recentralització que deixi a les comunitats autònomes sense competències i en el cas de Catalunya, esborrar amb les lleis a la ma els seus trets diferenciadors. Aquí en diem “xoc de trens”, amb el convenciment que RENFE té un potencial superior del que poden pressumir el Ferrocarrils Catalans, tot i que siguin més puntuals i més ben gestionats.

Veurem què passarà, altres vegades el petit ha esmicolat al gran. Hi a una frase que diu que un exèrcit de xais comandats per un lleó és més perillós que un exèrcit de lleons comandats per un xai. Un xai mai tindrà la força interior per ordenar un atac, l’única via possible en el seu comportament és ordenar la retirada al mínim signe de perill. En canvi al lleó, l’estratègia de combat és innata, i aquí situo al nostre president Mas, és un xai o un lleó? Farà una reculada a temps abans del xoc o premerà l’accelerador? Aviat veurem la seva naturalesa, ell sap que darrera seu té un exèrcit de xais disposats a lluitar.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php



Dia nacional

La relació d’ex colònies d’Espanya són les següents: les ubicades a Amèrica: Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, El Salvador,  Guatemala, Honduras, Mexicao, Nicaràgua, Panamà, Paraguai, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai, Venezuela, les ubicades a Europa: Flandes, a Asia: Filipines i a l’Àfrica: Guinea i Sahara Espanyol (ara colònia del Marroc i encara no s’ha alliberat).

Totes elles tenen una cosa en comú: Tenen un dia dedicat a celebrar la seva independència d’Espanya.

En canvi les colònies que encara no han pogut independitzar-se: A Galícia celebrenDia da Pàtria Galegaa Euskadi celebrenAberri Eguna” en euskera, “Dia de la pàtria”, a Catalunya en laDiada de l’Onze de Setembrecommemorem la caiguda de Barcelona a l’any 1714 davant l’exèrcit espanyol, l’independentisme del País Valencià commemorem la derrota  a la Batalla d’Almansa el 1707 i l’independentisme de les Illes Balears celebra el dia 30 de desembre l’arribada dels catalans a Mallorca ara fa uns 800 anys.

Totes les nacions que s’han pogut alliberar d’aquesta presó anomenada Espanya ho celebren i les que encara no ho han pogut fer, somien en independitzar-se.

Espanya és com una caserna de la guàrdia civil, un país que tota la seva història es basa en exterminar minories i amb una mentalitat hereva de la Santa Inquisició. Cap poble pot sentir-se a gust dins aquesta presó i Catalunya aviat s’independitzarà, només depèn de nosaltres. Si no ho fem, serem absorbits i passarem a ser una trista i miserable regió d’Espanya, aquest és el trist destí si no hi posem remei.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php



Vaga general i els actes vandàlics dels antisistema

Les dades sobre la participació en la vaga general del dia 29 de març passen del 20% al 80% segons les fons d’on surten. Segons siguin els sindicats o la patronal es parla d’èxit o de fracàs, no obstant el que és incontestable és la gran participació ciutadana en les manifestacions convocades pels diferents sindicats, però la cosa no va acabar provocant una  reflexió seriosa sobre la reforma laboral, sinó que el protagonisme va recaure sobre els actes vandàlics que van trinxar el mobiliari urbà del centre de Barcelona i molts establiments comercials.

El debat que han provocat aquests actes fa que els qui en som espectadors ens deixi desorientats. Uns ho condemnen sense pal·liatius, i d’altres ho justifiquen per les injustícies derivades d’un sistema capitalista agressiu cap una població submergida en una greu crisi econòmica.

No hi ha una sola manera de veure les coses, no obstant la meva posició és molt clara, jo rebutjo la cara tapada d’aquests manifestants que impunement sembren la destrucció per allí on passen.

Jo recordo els insubmisos a fer el servei militar duran els últims anys del franquisme, donaven la cara i tenien arguments, tot i que sabien això els comportava com a mínim un any de presó. Donaven la cara.

Sense la cara tapada, quants d’aquest joves manifestants que trencaven vidres dels aparadors o bé que cremaven contenidors de brossa, haurien actuat de la mateixa manera?

En un sistema democràtic just, darrera d’una cara tapada hi ha una injustícia, aquests manifestants feien d’agressors, en canvi una dona sota una burca és una víctima, la injustícia  de no ser responsables dels propis actes.

 

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php