Pacte de la llibertat, una mica d’història i una mica d’actualitat

A començaments del segle XVIII, el rei de Castella i Aragó, Carles II va morir sense successió. En el seu testament, va designar a Felip de Borbó, duc d’Anjou i net del rei  Lluís XIV de França com a successor, no obstant els catalans tenien preferència per un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria que els garantia el respecte a les constitucions catalanes, mentre que Felip de Borbó, tot i haver-les jurat, temien que no complís el jurament.

Aquests fets  s’emmarca dins un context internacional en que Felip de Borbó rep el suport del rei de França, mentre que l’arxiduc Carles d’Àustria fill de l’emperador austríac Leopold I rep el suport d’Anglaterra, Portugal, els Països Baixos per oposar-se a l’expansionisme francès.

L’enfrontament entre aquests dos blocs finalitza quan el candidat  Carles d’Austria renuncia a la successió i els aliats traeixen Catalunya i ens deixen sols en front dels exèrcits franco-castellans. Això queda reflectit el 1713 amb el Tractat d’Utrecht  on Felip de Borbó és reconegut internacionalment  com a rei de Castella i Aragó.

La ciutat de Barcelona,  van resistir durant un any els embats d’un exèrcit professional, ben preparat i molt superior en efectius.

Fins aquí un resum del que es coneix com a guerra de successió. Però el que jo em pregunto és,  per què durant un any els catalans de la capital de Catalunya van continuar la guerra sense rendir-se?  Ho fan senzillament perquè saben que la derrota els porta a perdre els seus drets. La derrota el 11 de setembre de 1714 va significar, pel dret de conquesta, quedar sotmesos a les lleis de Castella.

Per tant la guerra que durà des del 1701 fins el 1713 es pot anomenar guerra de successió sense gaire discussió, però la part de la guerra que va des del juliol de 1713 fins el setembre de 1714 ja no és una guerra de successió sinó que és una guerra dels exèrcits franco-castellans contra Catalunya en la qual els barcelonins va lluitar durant un any, amb les armes a la ma, per defensar les seves constitucions i els seus drets.

D’aquesta guerra , els catalans filipistes reben el malnom de botiflers, mot que encara s’utilitza  per referir-se als “catalans traïdors” i tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya.

Avui, al mes de desembre de 2012 CiU i ERC han signat el pacte de la llibertat. Necessitem una generositat extrema tan per part d’aquestes dues forces polítiques, com de tota la resta de partits, PSC, ICV-EUiA, CUP, fins i tot els partits sense representació parlamentària com SI i Reagrupament  , així com, sindicats i agrupacions civils per engrandir aquest pacte i fer possible la transició cap a la llibertat de Catalunya.

Fem possible que la majoria de catalans estiguin al costat de Catalunya i puguem resistir no solament als embats de l’estat espanyols sinó vèncer amb arguments i amb pulcritud democràtica als botiflers i colonialistes espanyols. Ara és hora d’aguantar totes les envestides que ens vindran des de fora i des de dins. Haurem de neutralitzar els qui creuen que la independència no  és possible, als eterns pessimistes que no fan ni deixen fer i als directament col·laboracionistes. Només amb la fe amb nosaltres mateixos serem capaços de fer possible la independència que tenim a l’abast de la ma. Només amb aquest context  serà possible assolir un millor benestar i esquivar la misèria que ens ve a sobre si continuem sota el domini d’un estat espanyol que només ens vol perquè paguem les seves disbauxes.

 

Plana web de l’autor: http://www.unpaisdesomni.cat/



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *