Endavant Catalunya

Les noves generacions no tenen al cap la guerra del 1936-39, l’última que hem patit, molt tràgica per la població que les va sofrir i molt gloriosa per un estat feixista com era la capitanejada pel general Franco. El meu pare li va tocar servir al costat de la república i a la columna Durruti, defensant el front d’Aragó. Allí s’hi podia trobar voluntaris de la CNT, soldats de les Brigades internacionals, com també joves de tota classe que el destí els havia portat allí.

El meu pare li va tocar ser sanitari, ell formava part d l’equip on feien les primeres cures i moltes vegades veia la mort de molt a prop. La transmissió oral de les seves vivències es resumia el següent: Els primers en caure eren els valents eixelebrats, després els porucs que queien pel foc enemic o també pel foc amic a resultes d’un tret per l’espatlla d’un comissari polític que no permetia recular. La resta, sobrevivia com podia compaginant el fred, la gana, la falta d’una cigarreta i l’enemic.

Avui la situació a Catalunya és molt diferent, no es tracta d’esquivar les bales de l’enemic, ara la lluita per la defensa de la independència es fa de forma pacífica i en clau democràtica, no obstant a part dels unionistes, col·laboracionistes o ja directament colonialistes, la població catalana també la podríem repartir entre independentistes descontrolats que representen un greu perill per assolir el que ells amb ceguesa persegueixen, els cagats de por i pessimistes que a part de no fer res, només són una nosa i els qui amb intel·ligència, amb pas ferm avancem per una Catalunya lliure. Ara més que mai és vàlida la frase de Francesc Macià “El SENY, si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat, només serveix per a tapar COVARDIES”.

 

Plana web de l’autor: http://www.unpaisdesomni.cat/



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *