Jo crec que les autopistes haurien de ser totes de pagament, però el preu hauria de ser el de manteniment i no un negoci que gravi el teixit productiu de Catalunya i les butxaques de tots els catalans que correm per aquest món.

La meva adhesió a la campanya és doncs de protesta per haver de pagar uns preus abusius sobre unes infraestructures que ja les hem pagat 50 vegades.

Mireu, fa uns anys vaig anar a l’estat de Washington als EEUU i anava amb cotxe amb una família americana. Vam passar per un pont que travessava un riu important i al començament del riu hi havia unes barreres de pagament ja sense utilitzar, jo els vaig preguntar que significava i em van explicar que feia uns anys l’estat havia finançat aquell pont i quan amb el peatge s’havia recuperat els diners, havien quedat alliberats de pagar.  Això és el que hauria de ser normal i que aquí a Catalunya és del tot extraordinari.

No estic d’acord amb la lleugeresa que representa la campanya #novullpagar, com si les coses haguessin de ser totes de franc,  però el nivell d’espoli ha arribat a un punt que ens obliga a fer accions que comportin un ressò mediàtic i que obligui a la gent a debatre la qüestió, com ara jo ho faig aquí.

Demà 20 de maig de 2012 faré un #novullpagar, per a mi és un gest a favor del nostre dret a decidir.

Tweet

Veurem què passarà, altres vegades el petit ha esmicolat al gran. Hi a una frase que diu que un exèrcit de xais comandats per un lleó és més perillós que un exèrcit de lleons comandats per un xai. Un xai mai tindrà la força interior per ordenar un atac, l’única via possible en el seu comportament és ordenar la retirada al mínim signe de perill. En canvi al lleó, l’estratègia de combat és innata, i aquí situo al nostre president Mas, és un xai o un lleó? Farà una reculada a temps abans del xoc o premerà l’accelerador? Aviat veurem la seva naturalesa, ell sap que darrera seu té un exèrcit de xais disposats a lluitar.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php

Tweet

Totes elles tenen una cosa en comú: Tenen un dia dedicat a celebrar la seva independència d’Espanya.

En canvi les colònies que encara no han pogut independitzar-se: A Galícia celebren “Dia da Pàtria Galega” a Euskadi celebren “Aberri Eguna” en euskera, “Dia de la pàtria”, a Catalunya en la “Diada de l’Onze de Setembre” commemorem la caiguda de Barcelona a l’any 1714 davant l’exèrcit espanyol, l’independentisme del País Valencià commemorem la derrota  a la Batalla d’Almansa el 1707 i l’independentisme de les Illes Balears celebra el dia 30 de desembre l’arribada dels catalans a Mallorca ara fa uns 800 anys.

Totes les nacions que s’han pogut alliberar d’aquesta presó anomenada Espanya ho celebren i les que encara no ho han pogut fer, somien en independitzar-se.

Espanya és com una caserna de la guàrdia civil, un país que tota la seva història es basa en exterminar minories i amb una mentalitat hereva de la Santa Inquisició. Cap poble pot sentir-se a gust dins aquesta presó i Catalunya aviat s’independitzarà, només depèn de nosaltres. Si no ho fem, serem absorbits i passarem a ser una trista i miserable regió d’Espanya, aquest és el trist destí si no hi posem remei.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php

Tweet

El debat que han provocat aquests actes fa que els qui en som espectadors ens deixi desorientats. Uns ho condemnen sense pal·liatius, i d’altres ho justifiquen per les injustícies derivades d’un sistema capitalista agressiu cap una població submergida en una greu crisi econòmica.

No hi ha una sola manera de veure les coses, no obstant la meva posició és molt clara, jo rebutjo la cara tapada d’aquests manifestants que impunement sembren la destrucció per allí on passen.

Jo recordo els insubmisos a fer el servei militar duran els últims anys del franquisme, donaven la cara i tenien arguments, tot i que sabien això els comportava com a mínim un any de presó. Donaven la cara.

Sense la cara tapada, quants d’aquest joves manifestants que trencaven vidres dels aparadors o bé que cremaven contenidors de brossa, haurien actuat de la mateixa manera?

En un sistema democràtic just, darrera d’una cara tapada hi ha una injustícia, aquests manifestants feien d’agressors, en canvi una dona sota una burca és una víctima, la injustícia  de no ser responsables dels propis actes.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php

Tweet

Lectures pendents que no saps que tens pendents.

“Puix, d’ençà que el món és món, s’ha pas trobat encara beguda, cadena, enginy, escarceller o conjurament tan poderós pel sentit de l’home, per sant que sia, com un petó de fembra…”

Una feblesa que els homes paguem molt cara

“ i pregant-li que el volgués amb ella, que per un altre petó dels seus llavis donaria de grat, a més de totes les ventures de la terra, la mateixa glòria del cel…”

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

En especial us recomano que visiteu la plana sobre els dialèctes de Catalunya. Escoltant petits fragments de cançons podreu esbrinar el dialecte amb que canta http://www.unpaisdesomni.cat/DialectesCatalans/Dialectes.php

.

Tweet

Ara, sense les colònies d’ultramar, el problema majúscul del pensament unitari espanyol és sempre estar a l’aguait del perill separatista de les regions díscoles de l’estat.  No estan preparats per assumir el divorci, com el maltractador no pot acceptar que la seva dona li planti cara.

Una vegada més, als espanyols els envaeix aquesta por atàvica al pensar que Catalunya serà la propera colònia que s’alliberarà i veuen alarmats que pugen generacions catalanes desacomplexades,  sense por i amb la ferma decisió de fer de Catalunya un nou estat europeu.

El diari ABC ha posat el crit al cel: “Tenemos un problema”, se’ls apareix el fantasma d’una Espanya desmembrada i arribar a un acord és molt difícil, perquè en el seu ideari, sobretot, ens volen submisos, callats i servils i a hores d’ara això ja no és possible.

L’intent de Catalunya de separar-se de l’estat espanyol és per Espanya un problema, mentre que per Catalunya això és la solució, però la dificultat rau en, qui pot convèncer a una paparra que es desenganxi  del seu hoste?

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

Tweet

No obstant altres nois i noies amb les mateixes condicions han estat capaços de tenir una actitud oberta i han fet del català una porta pel seu progrés personal. La immersió lingüística moltes vegades ha fet aquest paper integrador. Per això és tan necessari aprofundir en la immersió i intentar, sobretot en llocs on el castellà és majoritari, que el català sigui l’idioma que ajudi aquests nois i noies a ser  ciutadans de Catalunya amb més possibilitats.

Connecta’t a la web de l’autor http://unpaisdesomni.cat

Tweet

Encara hi ha catalans que com un mantra es repeteixen que això és impossible. Són gent vençuda per la seva pròpia cantarella. El seu pessimisme no els deix veure que la llibertat la pots abastar si ets capaç d’aixecar el cap i no caminar de genolls. No obstant l’eterna discussió sobre la impossibilitat de la independència ha quedat desfasada, un allau de catalans ja són capaços d’adonar-se que aquesta pregunta no és la bona, la pregunta és si la independència és necessària i imprescindible.

Igual que una persona que hagi quedat a l’atur, no pot quedar-se paralitzat repetint-se que trobar feina és impossible, els catalans tampoc podem quedar paralitzats. El qui està a l’atur ha d’esforçar-se per trobar feina i Catalunya ha d’esforçar-se per conquerir la independència, perquè sinó, sense feina esdevindrà pobre i Catalunya esdevindrà una regió d’Espanya, miserable i sense personalitat pròpia, és a dir, serem espectadors de la mort de la nostra nació.

Davant d’aquesta disjuntiva no podem quedar-nos parats, tots tenim la nostra responsabilitat amb l’esdevenir del nostre poble. Hem de fer possible que en un futur molt proper estiguem orgullosos d’haver contribuït a alliberar Catalunya i en aquest moment convido a tothom que s’adhereixi a  l’Assemblea Nacional Catalana

Connecta’t a la web de l’autor http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet

El resultat ha estat que prefereixen quedar-se els diners i no que fossin gestionats pel govern de Catalunya tal com marca la sentència.

El govern de l’estat té totes les lleis a favor, però si per casualitat alguna cosa s’escapa se les poden saltar, així és l’estat espanyol.

“A l’estat espanyol les lleis són pels enemics, pels amics no cal fer lleis”. Per això quan una llei no els va a favor, no la compleixen, en canvi pels catalans (els enemics), les lleis han esdevingut el marc que ens empresona com a poble i no ens deixen respirar.

La independència cada dia és més a prop.

Connecta’t amb la web de l’autor: unpaisdesomni.cat

Tweet

Ha dit que Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea i ha explicat el seu somni: “si un dia tenim un Estat, no tindrem exèrcit, ni política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes, ni moneda, ni banc central”.

Si això és el que pensa, el gran timoner no ens portarà enlloc.

Hauria de saber el Sr Mas que si un dia som independents haurem de tenir les mateixes responsabilitats que assumeixen tots els altres estats.

No entenc que renunciï a tenir una política exterior pròpia, ni control de fronteres o duanes o banc central.

Deia Tarradellas que en política es pot fer tot menys els ridícul i això que ha dit el Sr Mas el voreja tant, que a mi com a català m’avergonyeix.

Voldria fer avinen la personalitat de Martin Luter King que també va tenir un somni

“I have a dream”. A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d’avui i demà, jo encara tinc un somni. Tinc un somni que un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.”

Els somnis poden fer-se realitat i hi ha molts catalans que somiem amb la independència, perquè sense un estat que ens protegeixi estem abocats a la ruïna i a la desaparició com a poble.

Connecta’t a la plana web de l’autor http://www.unpaisdesomni.cat

Tweet